No fa gaires dies que ha passat la Setmana Santa, i amb ella les habituals "Caramelles" del Diumenge de Pasqua. En aquest dia, solament cal sortir al carrer per adonar-sent que els temps han canviat. Tot i que diversos grups i entitats segueixen mantenint viva la tradició, aquest dia a perdut gran part del seu caliu d'antany. El tarannà del barri a canviat, i això a comportat que aquestes petites tradicions ja no siguin les mateixes; antigament, no es parlava com avui de fer vacances per Pasqua, en alguns casos ni tans sols a l'estiu es feia descans, llavors la Setmana Santa es passava a casa i era una bona excusa per participar amb algun grup de cantaires, o amb els populars bastoners. Aquests grups eren formats per nombroses persones, els bastoners sortien al carrer amb més de vuit colles, els balcons i els carrers eren plens de gom a gom, donant un caliu especial al Dia de Pasqua.
A dia d’avui alguns grups de cantaires s'han revifat, i els Bastoners segueixen fidels any rere any, tot i els problemes que suposa el trobar gent jove amb ganes de participar. Les coses canviant i tot que no falta voluntat, la Pasqua a perdut gran part del seu encant.
UNA MICA D' HISTORIA
Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals.
El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos (el rigo-rago, el regue-rec, el cataclinc, els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro, els campanillers, els ferrets, el salteri, el picacanya, el violí de pastor, la xifla, etc.).
La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres.
En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.
Caramelles davant de cal Forner i cal Calaf, edificis avui dia desapareguts.
Any 1914
Any 1914-1915
Any 1914-1915
Carrer de la Font d’Ascó. Any 1926. Cantada davant de la Vaqueria, i dels pisos de la Font d’Ascó. Al fons el Casino Burés en plena construcció. El que porta la perxa és Rafael Prat de “cal Espardenyer”
Cantada de caramelles a cal Taule. Podem veure a: R. Guix, M. Bardina, M. Gimferrer, R. Gimferrer, E. Grifol, M. Viladrich, F. Serra, J. Canadell, Absalon Aznar, JM. Bagués, G. Faine, F. Riera, P. Frontera.
Dirigint el grup el mestre Sr. Francesc Vila. Anys 40
Cantada de caramelles davant de cal Forner, sota el balcó de cal Ripoll. En primer terme dirigint el grup el mestre Sr. Francesc Vila. Podem veure a: Fidel Vilaseca, Rogeli Guix, R. Figuls, Ignasi Soler i Vicente de “ca la Valentina”. En el balcó familiars de la família Ripoll . Any 1944
Grup de caramelles de la Colònia Burés, a la Colònia de la Bauma.
Podem veure a: J. Llongueras, Florian Peréz, M. Vilaseca, M. Torra, MC. Viladrich, N. Cornadó, A.Bagués, M. Bagués, P. Puig, J. Elies, J. Vila, D. Guix, T. Torras, J. Pujól, E. Albuixec, M. Puig, Jordi “de la Torre”, A. Roda, R. Pubill, F. Elies, J. Sellarés, Soler, M. Riera, LL. Alsina, V. Frontera, G. Faine, D. Bach, F. Soler, A. Codina, M. Vila, J. Simon, J. Frontera, P. Malaret, M. Torra, MR. Gimferrer, J. Torra, E. Torra, D. Vilaseca, M. Sisó i LL. Figuls. Any 1945
Els nois de la Secció d’Infants cantant davant de cal Forner, dirigits pel mestre Sr. Gibert. Any 1945
Grup de cantaires dirigits pel mestre Sr. Francesc Vila. Any 1946
Dia de Pasqua. Podem veure a: I. Torras, J. Vicente, R. Figuls, F. Vilaseca, I. Torras, J. Sellares, R. Guix, J. Viadiu i A. Simon. Any 1947
ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ
La victòria a l'Olímpic de Roma contra el Manchester United, fa d'aquest Barcelona un dels millors equips de la història, ja que només quatre conjunts havien aconseguit guanyar el triplet en una temporada, i mai havia estat un equip estatal
El president del Barça, Joan Laporta, a reiterat
Els veïns del barri Burés s'uneixen a la festa
