16 d’agost, 2008

ÀNECS DE COLLVERD

A prop del barri del Burés, no fa pas gaire temps era normal veurà els ànecs de collverd campa a l'ample del riu Llobregat, sobre tot a la zona entre els dos ponts (el Vell i el Nou); també eren molts els veïns que s'apropaven dalt del pont, per donar-lis les sobres dels rostolls de pa. Poc temps després, els ànecs es varen començar a veurà al llarg del canal de l'antiga fàbrica Burés. En algunes èpoques, si varen arribar a comptar una trentena d'exemplars. Alguns dels veïns dels pisos més propers al canal, solament tenien que obrir la finestra per deixar caure algun mossec i veurà com els ànecs competien en llargues corredisses, per ser els primers d'arribar a l'apreciat banquet. El temps ha passat i els ànecs de collverd s'han anat acostumant a la presencia humana, fins arribar a passejar-se per la Plaça Lluís Companys, en busca d'un que altre tos de pa.



L'ànec collverd (Anas platyrhynchos) és l'ocell propi de les nostres zones, i el humides més abundós. És el més gran i comú dels ànecs europeus.Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.
La femella i els petits són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom). Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle. El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes (sobretot les terrestres) que en la d'altres ànecs.
A gran part d'Europa (gairebé tota excepte l'extrem nord i les muntanyes) hi és present tot l'any, i a Catalunya és fàcil veure'l sobretot a les zones humides del litoral i en alguns rius i embassaments de l'interior


Una femella d'ànec de collverd, buscant algun tros de pa pels voltants de la Plaça Lluís Companys, tot una atracció pels més joves








07 d’agost, 2008

PLAN DE SENARTA

Durant aquests primers dies del mes d'agost, un grup de veïns del barri han passat un parell de dies d'acampada al Plan de Senarta (1371 metres), un lloc tranquil, a tocar el riu Ésera i a uns 6 quilometres passat el poble de Benasque. Durant l'estada, ens hem retrobat amb altres veïns i membres de l'Associació de Fills i Amics del Burés, així hem pogut saludar a l'Emília Torra, al Valentí Frontera i la Dolors Guix, els quals estan passant les vacances per aquestes contrades.

















Mentre uns gaudien de la tranquil·litat del Plan de Senarta, d'altres els més guillats, aprofitaven les altes temperatures al sol, per penjar-se d'algunes de les parets més pròximes. Aquí podem veure a la Sigrid i el Joan, pujant la ferrada del Castellaso

A la imatge, el Josep i en Jordi a la paret de la ferrada de Sacs (Benasque)

01 d’agost, 2008

LA SERP BLANCA

Fa uns dies, que alguns veïns del barri deien aver vist una serp de grans dimensions, voltant per algun jardí. Pues tenien raó i no era visions, ja que avui, dita serp a estat trobada morta, segurament al ser atropellada per algun vehicle; una llàstima, ja que tot i ser una especie que fa frisança, no deixa de ser un animal beneficiós per les persones, pro esta clar que conviure junts a la llarga porta males conseqüències, quasi sempre en contra de la serp

La serp blanca (Elaphe scalaris) és un colúbrid freqüent al Bages que pot arribar a fer 150 cm de llarg. De jove fa honor al seu nom específic, perquè mostra un dibuix amb forma d'escala al dors, que es transforma en dues bandes longitudinals fosques quan és adulta. Té el cap petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, amb el musell una mica afilat. Viu en ambients assolellats i no és estrany que s'enfili als arbres. Els adults s'alimenten de petits mamífers i d'ocells (especialment dels dels nius), mentre que els joves mengen llagostes i altres animals de mida similar. És un rèptil agressiu, que bufa de manera espectacular en sentir-se amenaçat, i és fàcil que mossegui amb violència si se l'intenta agafar. Tradicionalment, a pagès, a la serp blanca se li han atribuït propietats medicinals, i se n'ha fet brou, oli i ungüent. Com altres ofidis, força serps blanques moren atropellades als camins i carreteres, ja que utilitzen l'asfalt per escalfar-se

Si voleu saber més de serps, podeu consultar el blog d’en Marceli Puigdellivol

http://naturaipedra.blogspot.com/search/label/Fauna%20reptils