A finals d'aquest mes, farà 45 anys de la Gran Nevada i la nombrem amb majúscules perquè abans d'aquest día, ningú recordava una cosa similar i 45 anys després tampoc hi a agut una altre nevada que s'acostes a aquests paràmetres. El 1962 va ésser un any estrany, en els seus tres darrers mesos es van viure a Catalunya uns terribles aiguats el dia 25 de setembre, i unes fortes nevades el dia de Nadal, exactament tres mesos després. Els aiguats van causar gravíssims danys, sobretot a zones del Baix Llobregat i del Vallès. Les pèrdues de vides humanes, van ser molt elevades.
En el cas concret del dia de Nadal de l'any 1962, la neu va arribar d'una situació molt marcada del N, NE, que va evolucionar molt ràpidament. El dia 22, els pronòstics assenyalaven un reforçament de l'advecció d'aire d'origen siberià (extremadament fred i sec) en la seva progressió vers el SW. La causa era deguda a que l'anticicló de Dinamarca, guanyava intensitat (el seu centre enregistrava 1032 mb de pressió). Per altra banda, les temperatures de l'est d'Europa eren molt baixes. Per exemple, Moscou tenia a la matinada -19°C i Viena -10°C. Més a prop, i al mateix dia i hora, París enregistrava 4ºC positius i Londres, 0°C. Barcelona se situava en 6°C, però va arribar a 15.8°C de màxima. Els dies 23 i 24 van resultar decisius en el decurs dels esdeveniments, ja que el canvi es va produir en 48 hores.
Al voltant de les 12 de la nit i coincidint amb la Missa del Gall, s'iniciava de forma tímida la precipitació en forma de petits flocs de neu. El descens de les temperatures, va ésser de l'ordre d'uns 8 a 10º en tan sols 24 hores. El dia 25, ja des de la matinada la nevada era suficientment intensa com per a acumular espessors que anaven creixent amb rapidesa, la nevada va guanyar força i ja no va parar fins a les 7 de la tarda del dia 26, Sant Esteve. La depressió del Mediterrani occidental, aportava la humitat necessària perquè juntament amb l'aire fred en altura la nevada es generalitzés i intensifiqués. Un gruix a prop dels 80 centímetres de neu pols, va deixar incomunicat el nostre municipi; a Barcelona es van registrar 46 cmts, en altres llocs pròxims a la capital, tals com Badalona es van amidar 64 cmts. A Sabadell, Terrassa i Manresa l'espessor variava entre els 65 cmts. i un metre. Vic, Igualada i Mataró van acumular entre 40 i 50 cmts. a Begues van caure 70 cmts. mentre que les quantitats disminuïen a Girona amb 30 cmts. Lleida 20 cmts. i la ciutat de Tarragona situada a 100 kms. al sud de Barcelona amb només 3 cmts. En l'àmbit meteorològic, són interessants les temperatures mitges del dia 26 que van ser molt fredes tal com demostren els següents valors : a Barcelona la temperatura mitja de la jornada es va situar en - 0,6ºC, Tarragona 0º, Reus - 2º, Lleida -2,5º, Manresa -7,5º, Vielha -9º, altres llocs elevats com el Port de la Bonaigua, als Pirineus catalans registraven -21º. Aquestes baixes temperatures, van propiciar que la neu cobrís les teulades i camps durant uns 10 dies aproximadament. La falta d'experiència en aquest tipus de situacions, va comportar que les conseqüències de la nevada fossin enormes. La premsa es referia a ella com "una nova catàstrofe" ( 3 mesos després de les inundacions )
Mirant cap a enrere i repassant la història més recent, és va comprovar que també i varem haver importants nevades en els anys 1829, 1855 i 1887. L'any 1920 a Barcelona es van amidar 50 cmts. durant els dies 17 i 18 de desembre. Aquestes últimes nevades pertanyen ja al passat, però poden ser útils a l'hora de valorar la seva excepcionalitat i conèixer el seu període de tornada. La distància temporal entre els seus episodis, evidencia que no es tracta de fenòmens inèdits o imprevisibles. El seu període de tornada, sol ser d'uns 30 o 40 anys. Com el títol de l'article indica, de la Gran Nevada ja fa 45 anys, estadísticament ben aviat ens en tocaria una altre, esta clar que amb tant de canvi climàtic, no sabem si les estadístiques es compliran. (Revista "El Brogit", Novembre del 2007)
En el cas concret del dia de Nadal de l'any 1962, la neu va arribar d'una situació molt marcada del N, NE, que va evolucionar molt ràpidament. El dia 22, els pronòstics assenyalaven un reforçament de l'advecció d'aire d'origen siberià (extremadament fred i sec) en la seva progressió vers el SW. La causa era deguda a que l'anticicló de Dinamarca, guanyava intensitat (el seu centre enregistrava 1032 mb de pressió). Per altra banda, les temperatures de l'est d'Europa eren molt baixes. Per exemple, Moscou tenia a la matinada -19°C i Viena -10°C. Més a prop, i al mateix dia i hora, París enregistrava 4ºC positius i Londres, 0°C. Barcelona se situava en 6°C, però va arribar a 15.8°C de màxima. Els dies 23 i 24 van resultar decisius en el decurs dels esdeveniments, ja que el canvi es va produir en 48 hores.
Al voltant de les 12 de la nit i coincidint amb la Missa del Gall, s'iniciava de forma tímida la precipitació en forma de petits flocs de neu. El descens de les temperatures, va ésser de l'ordre d'uns 8 a 10º en tan sols 24 hores. El dia 25, ja des de la matinada la nevada era suficientment intensa com per a acumular espessors que anaven creixent amb rapidesa, la nevada va guanyar força i ja no va parar fins a les 7 de la tarda del dia 26, Sant Esteve. La depressió del Mediterrani occidental, aportava la humitat necessària perquè juntament amb l'aire fred en altura la nevada es generalitzés i intensifiqués. Un gruix a prop dels 80 centímetres de neu pols, va deixar incomunicat el nostre municipi; a Barcelona es van registrar 46 cmts, en altres llocs pròxims a la capital, tals com Badalona es van amidar 64 cmts. A Sabadell, Terrassa i Manresa l'espessor variava entre els 65 cmts. i un metre. Vic, Igualada i Mataró van acumular entre 40 i 50 cmts. a Begues van caure 70 cmts. mentre que les quantitats disminuïen a Girona amb 30 cmts. Lleida 20 cmts. i la ciutat de Tarragona situada a 100 kms. al sud de Barcelona amb només 3 cmts. En l'àmbit meteorològic, són interessants les temperatures mitges del dia 26 que van ser molt fredes tal com demostren els següents valors : a Barcelona la temperatura mitja de la jornada es va situar en - 0,6ºC, Tarragona 0º, Reus - 2º, Lleida -2,5º, Manresa -7,5º, Vielha -9º, altres llocs elevats com el Port de la Bonaigua, als Pirineus catalans registraven -21º. Aquestes baixes temperatures, van propiciar que la neu cobrís les teulades i camps durant uns 10 dies aproximadament. La falta d'experiència en aquest tipus de situacions, va comportar que les conseqüències de la nevada fossin enormes. La premsa es referia a ella com "una nova catàstrofe" ( 3 mesos després de les inundacions )
Mirant cap a enrere i repassant la història més recent, és va comprovar que també i varem haver importants nevades en els anys 1829, 1855 i 1887. L'any 1920 a Barcelona es van amidar 50 cmts. durant els dies 17 i 18 de desembre. Aquestes últimes nevades pertanyen ja al passat, però poden ser útils a l'hora de valorar la seva excepcionalitat i conèixer el seu període de tornada. La distància temporal entre els seus episodis, evidencia que no es tracta de fenòmens inèdits o imprevisibles. El seu període de tornada, sol ser d'uns 30 o 40 anys. Com el títol de l'article indica, de la Gran Nevada ja fa 45 anys, estadísticament ben aviat ens en tocaria una altre, esta clar que amb tant de canvi climàtic, no sabem si les estadístiques es compliran. (Revista "El Brogit", Novembre del 2007)
Espectacular vista de la fàbrica Burés, el Castell i la Torre
Panoràmica de la colònia Burés, des del camí del Baix Vilar
Entrada al Burés per la carretera, davant de cala Valentina
La Plaça Petita i la Plaça Gran estaven atapeïdes de neu
Fotografia del Burés, vist des davant de l'Estanc
La part del darrera del Casino Burés, on estaven els galliners mostrava aquest aspecte
Intrèpids netejadors de camins. Camí del Baix Vilar davant de la casa de cal Avi. Podem veure a; Vila ???
A la imatge podem veure a; Bagues, Pere Torra, Jaume Guix, Esteve Frontera, Francesc Riera
