28 de novembre, 2007

EXPOSICIÓ 2004

L'any 2004 l'Associació de Fils i Amics del Burés, va dedicar la seva exposició anual al mestre Francesc Vila i Ginferrer, en la seva faceta com a pintor. Els visitants van gaudir de l'Exposició on és varen presentar trenta tres quadre pintats a l'oli, a la vegada que van pogué fer qualsevol comentari al mateix autor, que va atendre molt amablement a tots els presents.



FRANCESC VILA I GINFERRER.
Castellbell i el Vilar (El Burés).
19 de febrer de 1922.


El Mestre Francesc Vila és natural de Castellbell i el Vilar, concretament de la colònia Burés, on ha estat el seu lloc de residencia habitual.
El seu nom, ha estat des de sempre relacionat amb el món de la musica. És fill de l'antic mestre fundador, de l'Orfeó La Formiga, Florenci Vila Vilaseca. Les seves inquietuds musicals, el van portar a cursar els primers estudis amb el Mestre Miquel Blanch, de Manresa. Continuà estudiant amb la Srta. Ester Oliveras, de Castellbell i el Vilar i la Srta. Blanca Morera, de Manresa. Cursà estudis superiors en el Conservatori Municipal de Música, de Barcelona. A partir de 1940, si bé el director de la Capella de Música Burés era el mestre Gibert, aquest s'ocupava sobretot de dirigir la Secció Rítmica i Plàstica i en Francesc Vila, com a subdirector, portava la part coral. Fou nomenat nou director de la Capella el dia 11 de març de 1952.
Ha dirigit, a més de la Capella de Música Burés, el Cor "Sant Josep" de Manresa, i el "Cor Montserratí" de Montserrtat. Com a compositor, té una justa i reconeguda fama. Ha fet diverses composicions, ha escrit un elevat nombre de cançons polifòniques, sardanes, arranjaments, etc.

Un altre de les seves grans passions, aquesta menys coneguda és la pintura. Tot i així, amics i veïns de la colònia Burés si n'estem assabentats, d'aquest entusiasme que porta el Mestre Vila dins del cor, pel món dels colors. Qui no a vist al mestre donar vida sobre una tela blanca, a la silueta inconfusible del nostre Castell, a la vella Fassina, o l'altívol turó del Marqués. Al llarg dels anys, la gent de la nostra petita colònia hem pogut gaudir de la seva música, i hem estat espectadors, amb els nostres propis ulls de la seva capacitat creadora, a l'hora de plasmar en els seus quadres, qualsevol raconet del nostre poble.
Per tot això l'Associació de Fills i Amics del Burés, a volgut retre un sincer homenatge, a aquesta part més desconeguda del mestre, oferint per a tothom una mostra d'olis del pintor, Francesc Vila.


















24 de novembre, 2007

LA FONT DEL BOSC

Imatge retrospectiva que ens acosta al 1996, un any de moltes pluges, on la Font del Bosc va rajar de valent, fins i tot pels forats de la part superior

Castellbell i el Vilar no és poble de moltes fonts, i menys si el comparem amb els pobles veïns de Rellinars i Vacarisses, els quals fins i tot, s'han permès el luxe d'escriure algun llibre o publicar mapes descriptius de les seus nombrosos brolladors. En el nostre municipi la zona on més fonts trobem, és a la ribera de la riera de Marganell o a les torrenteres que si aiguabarrejant. Moltes d'elles estan perdudes, menys les que estan a prop dels llocs habitats, les quals resten més o menys endreçades, l'únic inconvenient és que estan molt lluny del centre de la població. Sense tenir amb comte les fonts urbanes, la majoria emplaçades a les plaçes del municipi, ens trobem que Castellbell i el Vilar, és un poble escàs en surgèncias naturals. La passejada d'avui és curta, no he tingut que caminar gaire per arribar a una de les fonts més emblemàtiques i més conegudes de Castellbell i el Vilar, la font del Bosc. Una font amb nom propi, situada a pocs metres del barri Burés i a tocar la carretera que mena a Rellinars. La llàstima d'aquesta font, és que tot i esta a prop del poble resta tant abandonada com les fonts més perdudes i llunyanes. Situada en un lloc de fàcil accés i en un ambient ombrívol i acollidor, la font segueix complint la tasca de donar aigua als qui la visitant, tot i que avui dia l'apreciat líquid que ens regala, no és apta pel consum de les persones. Fa uns anys enrera quant l'aigua embotellada no era tant popular, la font era un anar i venir de gent omplint garrafes i càntirs i de veïns que aprofitant la seva proximitat i feien petar la xarrada. També era freqüentada per visitants d'altres llocs, que venien amb el tren o amb el cotxe, fins i tot i paraven per dinar sota l'ombra dels àlbers que hi han en aquest lloc. Ara la font resta en total oblit, com si no hi fos, la seva aigua no és potable, els arbres estan totalment descuidats i l'esbarzeram i l'herbassar cobreixen gran part del recinte. A dia d'avui ni tan sols els artistes de les pintures en esprai, que ja deixaren les seves empremtes a les parets, la visitant.
assentat al pedrís de la font he pogut fer una reflexió llarga i tranquil·la, doncs el mateix lloc amb porta a gaudir del repòs. A vegades tenim coses molt a prop, per poder fruir d'elles, pro per motius que ni se saben resten oblidades, i uns pels altres, sempre queden coses a mig fer. La font del Bosc és un exemple clar d'un lloc desatès, que possiblement si fos arrengada tampoc acolliria gran nombre de visitants, pro al menys faria més goig.

(PASSEJADES. Article aparegut a la revista local "EL BROGIT", juny de l'any 2006)

15 de novembre, 2007

50 ANYS DE L’INCENDI D’INDUSTRIES BURÉS

Un dia de l'any 1957, entre les 3 i les 4 de la matinada és declara un gran incendi a les golfes de la fàbrica. La sirena dona la veu d'alarma als veïns. El foc és controlat a punta de dia gràcies a l'ajuda del grup d'incendis de la fàbrica veïna de can Borràs, amb un potent moto bomba i una escala de dimensions considerables.






04 de novembre, 2007

LA PLAÇA LLUÍS COMPANYS

La Plaça Lluís Companys, en el barri del Burés de Castellbell i el Vilar tenia nom, pro a partir d'ara també tindrà cara, ja que el passat dia 28 d'octubre i davant d'uns 200 assistents és va inaugurar un monument dedicat a l'ex President de la Generalitat. L'escultura és de bronze a mida real i és obra d'Elisa Merino. L'acte va ser un emotiu homenatge al que fora un ferm defensor de les llibertats del país durant la Segona República. Després de diversos discursos i l'himne de Catalunya és va du a terme una ofrena floral i tot seguit és va donar pas a un refrigeri per tots els assistents.

Moments abans de l'inici de l'acte de inauguració, de l'escultura de Lluís Companys

La Pubilla i l'Hereu, de Castellbell i el Vilar també van ser presents en l'acte

En l'acte i varen ser presents, tots els partits polítics de Castellbell i el Vilar

L'historiador de Castellbell i el Vilar, en Joan Valls va fer un relat extens, sobre la biografia de Lluís Companys

Moment del descobriment de l'escultura

Reportatge fotogràfic de Marceli Puigdellivol

L'escultora Elisa Merino, dirigint-se al public assistent

L'Alcalde Josep Torras i Gibert, durant el seu discurs

L'ofrena floral

L'Alcalde de Castellbell i el Vilar el Sr. Josep Torras i Gibert, amb el 1r. Tinent d'Alcalde el Sr. Agustí Navalles i Soler i l'escultora Elisa Merino

Moment de l'aperitiu

Veïns del barri Burés


Lluís Companys i Jové
(Una mica d'història)



Nasqué a El Tarrós ( Urgell ) 1882 i morí a Barcelona ( Barcelonès ) 1940.

Fou fill d'una família pagesa benestant de la comarca de l'Urgell. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. De jove tingué atracció per la política, fundant l'Associació Escolar Republicana ( a la universitat ) i militant a l'Unió Republicana. Amic i col·laborador d'en Francesc Layret i Albert Bastardas. A l'any 1910 fou president de la secció política de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Va escriure de ben jove als periòdics republicans "La Barricada" , del qual en fou redactor en cap, i a "La Publicitat". Aquest darrer diari era reformista, tal com és definia en aquella època Companys. Professionalment, fins a la Proclamació de la República, exercí d'advocat laboralista de sindicalistes. Fou detingut al novembre del 1920 amb Salvador Seguí, Martí Barrera, Josep Viadiu i d'altres sindicalistes i deportat al Castell de la Mola ( Maó ). Quan Francesc Layret estava disposat a assumir-ne la defensa, aquest fou assassinat . Al desembre del 1920 fou elegit diputat pel Partit Republicà Català i hagué d'ésser posat en llibertat. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya. Dirigí "La Terra" òrgan de La Unió de Rabassaires. Actuà com a advocat d’aquesta entitat agrícola i sindical. Empresonat de nou a l’Octubre del 1930. Fou un dels assistents a la Conferència d’Esquerres. Actuava al Marge del Grup d’Estat Català i de l’Opinió, els sectors més nacionalistes d’ERC. Sempre havia destacat en la política per la seva vessant republicana i sindical per damunt de l’estrictament nacionalista. Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1931. Hi entrà el 16 d’abril del mateix any acompanyat de Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d’altres. Deposà l’alcalde accidental Antoni Martínez Domingo, prengué possessió i des del balcó proclamà la República espanyola a Catalunya. Nomenat governador civil de Barcelona. Elegit al 1931 diputat a les Corts per la província de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya per Sabadell el novembre del 1932. L’any 1933, fou escollit membre del comitè executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya. President del Parlament i Ministre de la Marina, són alguns dels altres càrrecs que ocupà. A la Mort de Francesc Macià el 25/12/1933, Joan Casanova, president del Parlament català el proposà com a president de la Generalitat. Fou el principal dinamitzador dels corrents ideològics i socials dins d’ERC. Macià sempre, després de la creació de l'ERC, es negà a qualsevol corrent o capella dins del partit republicà. Les vessants esquerranista i republicana de Companys pesaven en aquell temps més que la pròpiament catalana. El seu nacionalisme aniria in crescendo, arribant a la proclamació de l'Estat Català dins una República Federal, per l'octubre del 1934. La seva segona muller, Carme Ballester, militant d'Estat Català, influí molt en ell. Empresonat arran d'aquests fets, fou condemnat a 30 anys de reclusió. La victòria del Front Popular el febrer del 1936 significaria el seu alliberament del penal de Cadis. Arran del cop del 1936 i la consecutiva guerra civil, el seu poder quedà desbordat pels corrents revolucionaris anarquistes. Bo i esforçant-se a mantenir l'equilibri entre les diverses forces polítiques i socials. Aconseguí formar un govern, presidit per en Josep Tarradellas. Al 1939 prengué el camí de l'exili. Durant l'ocupació alemanya fou lliurat a l'Estat Espanyol. Jutjat i condemnat a mort pels espanyols, moria afusellat el 15 d'Octubre del 1940 al Castell de Montjuïc de Barcelona. Morí com a President de Catalunya, aquesta era la seva causa criminal. Mai els seus assassins han sigut jutjats encara. En els darrers anys de la seva vida el factor català pesà més que el pròpiament republicà. La guerra civil significà una prova de foc per a la seva vida. Els seu darrer fet fou morir amb els ulls descoberts mirant la cara dels seus botxins. Els seus darrers mots foren: PER CATALUNYA. Els espanyols assassinaren un home, Catalunya tenia un nou màrtir. Només el Pandith Nehru, governant de la Índia, denuncià públicament el crim. La seva muller Carme Ballester, militant d'Estat Català,, per mitjà de les gestions fetes per un patriota com fou Batista i Roca, pogué rebre una indemnització d'Alemanya que l'ajudà en la seva soledat i vellesa. L'ajuda d'altes patriotes exiliats hi contribuí.



Varies instantànies, del moment en que Lluís Companys es conduit al consell del guerra, en el Castell de Montjuïc

Document on se signa la pena de mort de Lluís Companys

Esquela de la defunció de Lluís Companys



dirigint-se al public assistent

02 de novembre, 2007

ELS CARTELLS DE LA CASTANYADA













01 de novembre, 2007

CASTANYADA 2007

L'Associació de Fills I amics del Burés ha tornat celebrar la Castanyada, una festa popular, habitual dins dels actes de L'Associació. La Castanyada d'aquest any, ha estat una nit sense gaire fred, fins i tot han caigut quatre gotes, amb tot això l'assistència de socis i veïns, ha estat molt alta. Las castanyes, han estat les protagonistes de la vetllada, acompanyades de bon cava i moscatell, pasta de full, refrescos i musica, pro sobre tot bona companyia.


La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en que es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges altament energètiques prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporugir-los, especialment canalla. És una pràctica que s'ha perdut.