28 d’octubre, 2007

EL CAMÍ DELS BONS HOMES

Un grup de persones de l'Associació de Fills i Amics del Burés, van fer una sortida els dies 12, 13 i 14 d'octubre. El destí, va ser el poblet de Comus, una petita localitat francesa a 1200 m d'altitud, situada en el departament de l'Aude, en la regió de Llenguadoc-Roussillon. És va elegir aquest poble, per fer un tram del Camí dels Bons Homes i conèixer una mica la història dels Càtars; a més de passar uns dies agradables de tertúlies i a la vegada fer una mica de cames, també hi havia la intenció d'anar a la recerca d'algun que altre rovello, amb aquest aspecte no varen tindre gaire èxit, pro esta clar que ja se sap, que aquest any els bolets no estan per la feina. El grup estava format per: Valentí, Mercè, Maria, Pili, Pere, Aurora, Dolors, Esteve, Joan, Marceli i la família Majó de Manresa.

EL CAMÍ DELS BONS HOMES

El Camí dels Bons Homes, és un itinerari turistic entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilizar els Càtars o Bons Homes, durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la inquisició. El camí actualment, s’ha convertit en sender de Gran Recorregut (GR-107).


HISTÒRIA DELS CÀTARS

Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d'Occitània (sud de la França actual), una creença religiosa herètica, anomenada catarisme. Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l'Antic Testament i que repudiaven l'església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l'església catòlica, la qual, amb l'ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini. Hi ha qui diu que darrera la persecució càtara hi havia una maniobra política i econòmica per part de la monarquia francesa i de l'església de Roma per acabar amb el poder dels rics nobles occitans (com els comtes de Tolosa, compromesos amb el catarisme, la fortuna dels quals podia comparar-se amb la del rei de França). Fossin quins fossin els motius, el fet és que la croada i la Inquisició van perseguir intensament el catarisme, fins que al cap de tres segles de vida clandestina, els seguidors càtars van gairebé desaparèixer d'Occitània. Un dels últims punts de resistència càtara fou el castell de Montsegur, que va partir una gran derrota l'any 1244 en la qual centenars de persones preferiren morir cremades abans que lliurar-se als vencedors. Després de la desfeta de Montsegur i durant la resta dels segles XIII i XIV, els càtars que quedaren emprengueren una migració cap a terres catalanes tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren. Alguns dels punts coneguts que van rebre un flux important de bons homes per establir-s'hi foren les terres dels senyors de Bretós (Berga), dels Pinós (Bagà i Gósol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josa del Cadí). Partint d'aquest context històric va sorgir el Camí dels Bons Homes, que rememora les rutes de migració dels càtars o bons homes fugitius.



(Foto Marceli Puigdellivol)

(Foto Marceli Puigdellivol)

(Foto Joan Frontera)

(Foto Marceli Puigdellivol)

27 d’octubre, 2007

AVUI 27 D’OCTUBRE CANVI D'HORA


Per què canviem l'hora?

Aquesta nit, haurem de retardar una hora tots els rellotges. La Unió Europea va decidir canviar l'hora l'últim cap de setmana d'octubre i març. Amb aquesta mesura, s'aconsegueix un major estalvi energètic i s'aprofiten millor les hores de sol però com afecta el canvi d'hora al nostre cos?
La Comunitat Econòmica Europea va començar a establir els horaris d'hivern i d'estiu el 1981. El canvi d'hora es va generalitzar a partir de 1974 per la crisi del petroli, que va obligar a buscar una manera d'aprofitar millor la llum natural i consumir menys energia. En Espanya, aquesta mesura s'ha aplicat en diferents èpoques de manera intermitent. Primer, va ser el 1918 per a estalviar carbó. A partir de 1931, es va haver de recórrer als horaris d'hivern i estiu en diverses ocasions. En 1953, el canvi d'hora es va realitzar de manera continuada fins que es va rebutjar per complet en 1973 però la crisi del petroli va obligar a tornar a canviar l'hora un any més tard.
L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) ha calculat l'estalvi domèstic derivat dels canvis d'hora en un 5%, i en un 3% en els sectors dels serveis i el comerç. Però, a més d'afavorir l'estalvi energètic, el canvi d'hora afecta al nostre organisme. Segons els estudis realitzats, més de la meitat de les persones sofreix algun problema derivat del canvi d'hora. Encara que no ho sembli, es pot notar aquesta hora que ens sobra o que ens falta, sobretot en el somni i a l'hora per a menjar. Entre les conseqüències que pot tenir en nosaltres es troben el cansament, la falta de concentració i l'ansietat. Algunes persones poden arribar fins i tot a desenvolupar depressions estacionals si el temps d'adaptació al nou horari es perllonga durant més de deu dies, encara que el temps que sol necessitar el nostre cos per a canviar l'hora varia entre tres dies i una setmana.

23 d’octubre, 2007

CASTANYADA 2004

Un petit recull de fotografies, de la Castanyada de l'any 2004
















12 d’octubre, 2007

EL 12 D’OCTUBRE

Aquest dia per uns és el Dia de la Festa Nacional, fins a fa poc Dia de la Hispanitat i abans Dia de la Raça, on es commemora la data que l'expedició de Cristòfol Colón va arribar a les costes d'una illa americana, en 1492. El 12 d'Octubre, s'ha considerat com un dia memorable perquè a partir de llavors es va iniciar el contacte entre Europa i Amèrica.
Per altres el 12 d'Octubre és el Dia de la Resistència Indígena, on és fa un homenatge als que van sofrir les conseqüències d'aquell imperi espanyol, de la creu i l'espasa.
També és el dia de l'onomàstica de la Verge del Pilar, patrona de la Hispanitat i de la ciutat de Saragossa en particular. La capital aragonesa, celebra en aquests dies les seves festes patronals.
Com és pot apreciar hi ha celebracions per a tots els gustos, pro realment molt equidistants, unes de les altres.

Perquè parlo de tot això?
La qüestió és molt fàcil, ja que tot pensant en el Dia 12 d'Octubre, m'han vingut al pensament un altre acte, que és duia a terme aquí al barri i els records d'aquest, m'han acostat a la meva infantesa. El Dia 12 d'Octubre, el poble de Castellbell i el Vilar celebrava el Dia de Lluita contra el Càncer; llavors a cada barriada s'instal·lava una mesa petitòria, per tal de recollir donatius. Per als més joves era un dia d'enrenou, ja que anàvem tot el dia amunt i avall posant banderetes a tort i a dret, amb la típica guardiola per recollir els diners.
Com a mostra un parell de fotografies de les meses petitòries.

Fotografia presa davant de cal Carnisser. Podem veure a: Josep Lluís Campoy, Antoni Galdeano, Pedro Martínez "Peri", Sra. Xixons, Pepita Serra, Sra. Carrillo, Sra. Pardell, Isidre Torras.

Fotografia presa davant de la porteria de la fàbrica. Podem veure a: Montserrat Enrich (pubilla), Mercè Ibañez, Pepita Serra, Teresa Pardell, Angelina Pellicer, Núria Pallàs, Mercè Fernández, Jaume Torras, Albert Pericas, Joan Frontera, Jordi Torras, David Riera, Jordi Escales, Clara Pericas.
A totes les persones de las fotografies les coneix-ho, pro la meva mala memòria fa, que no recordi tots els noms, si algú els sap solament els té que dir i els posaré.