36 ANYS DE LA RIUADA

El dia 21 de setembre del 2007 a fet 36 anys del desbordament del Llobregat. Un dia tràgic que tothom recorda com la Riuada del 1971, una crescuda del riu mai vista, ni tant sols pel més grans de l'època. Un dia on les aigües és van mostrar més ferotges que mai, amb unes conseqüències que van durar dies, mesos i en alguns casos fins i tot, anys.

Vista panoràmica del Burés, una fotografia que parla per si sola de la magnitud de la tragèdia

El Pont Vell, va aguantar amb fermesa les envestides del Llobregat. Els gran ulls i les pilastres en forma de tascó, demostren que els seus constructors sabien de la perillositat del riu

En algun moment del desastre, el Pont Nou quasi va ser sobre passat pel nivell de les aigües

El riu va arrossegar tot el que va trobar al seu pas, en aquest cas una gran bombona de gas butà de la fàbrica

A la imatge, es pot apreciar el nivell que va assolir l'aigua

Vista del barri, des del camí que baixa del Vilar

La gent, mirava impotent com les aigües inundaven tota la barriada

La carretera, va quedar tallada pel desbordament del riu

La casa del director de la fàbrica, mostrava aquest aspecte

Vista de la Plaça Burés, des dels pisos de la Fonda

Entrada de la fàbrica, la porteria va quedar quasi coberta per les aigües

El pisos de la Plaça Burés, van quedar rodejats pel aigua

El Pont Nou va quedar sense barana, ja que en algun moment les aigües el van sobre passar

La Plaça Burés, els gronxadors i les plantes baixes, varen quedar plens de runes

Estat en que va quedar la Plaça de Baix

Les plantes baixes i les botigues, van recollir les poques coses aprofitables que els varen quedar

Abans dels desbordament del Llobregat, el torrent del Puig és va mostrar devastador, inundant totes les plantes baixes més properes

El torrent del Puig, passa soterrat entre els pisos i els garatges

Industries Burés va sofrir greus desperfectes, valorats en milions de les antigues pessetes

Interior de la fàbrica, un cotxe sobre d'un teler

Dies desprès de la catàstrofe, ens visitaren els Prínceps d'Espanya, en Joan Carles i Sofia

4ª CAMINADA POPULAR

CAL RAJOLER (18 d’abril del 2004)

L'Associació de Fills i Amics del Burés, a volgut que els participants de la Caminada Popular d'enguany s'ha apropessin al nucli de cases del Solei del Barraquer. Així l'excursió a tingut com a nucli central la casa de Cal Rajoler, passant de primer pel Piteuet, cal Tomàs, cala Roseta, el Barraquer i el Pi, i deixant per un altre ocasió, per tal de no allarga massa la caminada, altres cases com; el Mas Blanc, el Simon de la Calsina o el Piteu. Cal Rajoler, també anomenat cal Josep, és una casa que avui dia és troba en ruïnes, pro encara té algunes mostres de la seva activitat agrícola, com o demostre la premsa del vi, algunes tines o la gran mola, per moldre el gra. Els participants varen passa un bon matí, puguen observar amplies vistes del Burés, el Borràs i la Bauma i gaudint en alguns punt de la natura, com va ser, al passar vora el torrent dels Abadals el qual portava un caudal prou acceptable, tot i el seu curt recorregut. Fins i tot alguns participants varen trobar alguna múrgola, cosa que va ocasionar més d'una pregunta per les persones que desconeixien l'existència d'aquest apreciat bolet. Un cop arribats a call Rajoler, l'associació va obsequiar als participant amb un bon i merescut esmorzar, per prendre forces per la tornada.

Inici de la caminada

Grup de participants

Vista panoràmica del nostre barri

Creuant el torrent dels Abadals

Cal Rajoler, amb Montserrat al fons

BASQUET AL BURÉS

L'altre día, parlàvem del futbol a la plaça Lluís Companys, i així pensant en ve a la memòria, un altre esport que en el seu dia fou prou important dins del petit nucli de la colònia Burés. Aquest esport és el basquet, un joc que la quitxalla del barri practicava al pati de les antigues "Escoles Mixtes del Burés". En la realitat al igual que el futbol, no hi va haver mai un equip seriós, solament moltes ganes de jugar i passar-ho be; pro segurament d'aquí varen sortir nois i noies que desprès és van formar com a jugadors, en altres llocs. Així podem dir amb seguretat que el petit pati de l'escola del Burés, va ésser el primer terreny del poble, on és va pogué practicar el basquet. Els nois de l'escola, van ser els pioners i els primers en organitzar partits contra altres equips, els més assidus els de l'Acadèmia Montserrat, de Sant Vicenç de Castellet. Una vegada les escoles del Burés tancades i traspassades al Col·legi Jaume Balmes, el basquet va seguir present a l'escola, llavors van sortir els primers equips federats, un de nois i un altre de noies. Uns anys desprès és va inaugurar el Poliesportiu Municipal, on aquest equips i la seva base, varen segui practicant aquest esport; més tard és van fer millores, és va cobrir el recinte cosa impensable uns anys enrere. Pro tot i aquests avenços, avui dia la practica d'aquest esport a Castellbell i el Vilar, ja fa molts anys que esta totalment oblidada, ja no queda cap equip al poble, ni tant sols la escola, que en altres temps era el lloc on es practicava per primera vegada; avui dia, no li dona cap preferència entre les seves activitats esportives.

Equip de basquet (any 1972). Escoles Mixtes del Burés. Podem veure a: Simon Zopeque Escorsell, Marc Ambrós Torra, Federic Ibarra Bagues, Francesc Riera Xixons, Josep Angurell, Sebi Bagues Soler i Josep Roura

Equip de basquet (any 1973). Escoles Mixtes del Burés. Podem veure a: Josep Antoni Pallàs Puig, Prieto (de Santpedor), Josep Manel de Dios Santiago, Pere Olmedo Garriga i Sebi Bagues Soler

11 DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.

L’Onze de Setembre, Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Diuen que qui perd la memòria perd identitat, per tant, potser caldrà fer una mica d'història i caldrà que tots recordem què va passar aquell 11 de setembre de 1714; si més no, és necessari que tots sapiguem per què és tan important aquest dia per a la història de Catalunya.
Queda clar que, al contrari del que alguns diuen en to de burla, els catalans durant la Diada, no celebrem haver perdut cap batalla. L’11 de setembre, el que es fa és recordar que Catalunya abans d’aquell dia de l’any 1714, era una nació amb una llengua, una cultura, un comerç, unes lleis i, fins i tot, una manera de fer política pròpies. Mantenir viu el record d’aquella data tan nefasta pel poble català, és com dir-li a tothom que els catalans no oblidem tot el que Catalunya ha estat, ni qui som, ni quina és la nostra història.
Després d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714, avui dia Catalunya ha recuperat la seva autonomia, amb un Govern i un Parlament elegits democràticament. El sentiment del poble català és profundament democràtic i pactista, i per això se sent del tot integrat al moviment que lluita per la unitat de tots els pobles d'Europa. I com a poble que viu els problemes fronterers, sap que la seva millor aportació a Europa és la seva cultura i la seva voluntat de construir un país, obert a tothom, lliure i progressiu, al costat de les altres regions i nacions de la nova Europa.

Quadre: A. Estruch. Caixa Sabadell

El Cant de la Senyera

Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i Gorina i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, fou estrenat a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Estigué interdit del 1939 al 1960.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una xenyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

FESTES VEÏNES

Aquest era el titular que mostrava el Regió 7 del passat dilluns. Algunes d'aquestes persones veïnes són gent del barri Burés; com mostra la imatge on podeu veure al president de l'Associació, esta clar que no és pas l'únic membre de l'entitat que va al cal Pere Jan, una masia de Marganell que comte amb servei de bar-restaurant; aquí podreu fer un bon esmorzar, a la vegada que sereu ben atesos pel seu propietari, en Rosendo Seubas present al centre de la imatge que us mostrem.

A MANRESA PER LA C-55....90 MINUTS

Pels veïns del Burés i la majoria de habitants de Castellbell i el Vilar, puja a Manresa...la capital..per anar de compres, enllestir paperassa, al metge o solament per passar l'estona, és un fet molt habitual. El que passa és que aquesta costum cada dia resulta més complicada, ja que l'Eix del Llobregat anomenat numèricament com la C-55, més que una carretera és una corrua de cotxes; si no és un accident, són aquestes obres amb les quals ja ens hem acostumat a viure; fa menys d'un any estàvem col·lapsats amb la sortida de Castellbell, ara és l'hora de la de Sant Vicenç i segurament que ja tenen alguna que altre obra preparada, per quant aquesta s'acabi.
Ahir mateix, dilluns 3 de setembre vaig intentar anar a Manresa, i dic intentar per que a la fi, desprès de 90 minuts d'espera o vaig aconseguir; un cop a la capital, tens la difícil tasca de trobar aparcament i llavors de tornada, com hi havia un accident a l'alçada del barri del Torrents, que per sort solament va registrar un ferit lleu, amb vaig tornar a incorporar a la corrua de vehicles, i així vaig passar un agradable mati del dilluns, assentat amb la fresqueta de l'aire condicionat, amb companyia i escoltant els 40 Principals, tot un luxe.

Detall de l'accident del dilluns dia 3 de setembre

3ª CAMINADA POPULAR

VILADOMS DE DALT (30 de març del 2003)

L'any 2003, l'Associació de Fills i Amics del Burés va organitzar la tercera Caminada Popular, una activitat ja consolidada i esperada pels membres de l'entitat.
Aquesta vegada, el recorregut va portar als excursionistes fins la masia de Viladoms de Dalt, una casa emblemàtica del municipi i prou coneguda pels veïns del Burés, ja que abans de que fos derruïda, era molt visible des del barri Burés. Dins mateix del reciten de Viladoms de Dalt, l'Associació va oferir a tots els excursionistes un bon esmorzar, on no hi faltava de res.

La sortida, amb el barri Burés al fons

Els excursionistes fen camí

La gran taula

L'esmorzar

Esmorzar, dins del recinte de Viladoms de Dalt

Tot el grup d'excursionistes (Fotografies de Josep Masats)

28º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CANT CORAL

El Festival de Cant Coral d'enguany, arriba a la seva fi; i ja són 28 edicions les que se han celebrat sense interrupció. Des del dia 28 d'agost fins el dia 1 de setembre, el barri ha canviat la seva habitual tranquil·litat per tindre una mica més de moviment, sobre tot a la hora del concert; també es més habitual veure pel carrer gent d'altres països, els quals passant la setmana repartits per les cases, de persones que col·laborant amb la Capella de Música Burés. Aquest any, ens han visitat corals de Croàcia, Dinamarca, Rússia i França, mentre que la coral catalana convidada és la Nit de Juny, de Palafrugell.
Ja fa alguns anys, l'ultim dia del festival s'organitza una trobada a la Plaça Lluís Companys, per donar a conèixer a aquestes persones vingudes terres llunyanes, les nostres principals tradicions. Així hem pogut gaudir, de la música i dels balls dels Bastoners de Castellbell i el Vilar, els quals ja són un grup habitual; enguany també s'ha comtat amb la participació dels Gegants de Viserta, el Ramir i la Constança de Monistrol de Montserrat.

El Casino Burés, mostra les banderes dels països participants en l'edició d'enguany

Els Bastoners de Castellbell i el Vilar, durant un dels seus balls

Els Bastoners de Castellbell i el Vilar i els Gegants de Viserta

La Constança, es prepara per ballar

Els Gegants de Viserta (Monistrol de Montserrat), ballant a la Plaça Lluís Companys