2ª CAMINADA POPULAR

TURÓ DEL MARQUÉS (14 d’abril del 2002)

Desprès de la bona acollida que va tenir la primera Caminada Popular, els organitzadors van creure adient realitzar una segona trobada i així intentar, que aquest esdeveniment passes a forma part dels actes habituals de la Associació de Fills i Amics del Burés. Aquest any, és va decidir pujar fins el cim del Turó del Marqués; un turó de 340 metres d'altura, que s'alça vora la riba dreta del Llobregat, sent un dels millor miradors del municipi de Castellbell i el Vilar. El recorregut és va iniciar a la Plaça Lluís Companys, passant per la Vinya de l'Enric i desprès d'una bona pujada, és va arribar a cal Pinsà per continuar fins el Turó del Marquès, on l'organització va obsequiar al nombrós grup d'excursionistes, amb un suculent esmorzar. De tornada, és va fer una variant que va portar als participants fins la Pedrera del Bosc Negre, tot seguit és va enllaçar amb el camí de pujada, per retornar a la colònia Burés.

Turó del Marqués

LA PRESÓ DE BUSA (26 d'agost del 2007)

El passat dia 26 d'agost, un grup de veïns de l'Associació de Fills i Amics de Burés va fer una sortida amb cotxe fins la serra de Busa (Sant Llorenç de Morunys). Des d'aquest punt van fer una caminada fins el Capolatell, també anomenat la Presó de Busa. Un cop feta la gana, és van desplaçar fins a Serracanya, on van ser molt ben atesos, a la vegada que varen pogué gaudir d'un bon àpat.

http://www.serracanya.com/

on és la serra de Busa?
L’altiplà de Busa, entre els rius Aigua d’Ora a llevant i Cardener a ponent i les serres de Bastets i dels Llengots al nord, està envoltat d’impressionants cingleres per totes bandes. De relleu planer com correspon a un altiplà, la orografia més accidentada correspon al nord amb els serrats de La Llebre, El Cogul, el Capolat i el Capolatell. El pendent suau que tenen vers migdia contrasta amb la verticalitat de les parets de la cara nord. No fou fins mitjans del segle passat que va obrir-se la primera pista per accedir al Pla de Busa. Fins llavors arribar-hi solament era possible per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superaven les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals.
Al Pla de Busa actualment solament hi resta un mas habitat, el Rial. Al segle XIV n’hi havia disset i a les primeries del XIX, en restaven cinc amb una seixantena d’ànimes, a redós de la parròquia de Sant Cristòfol una esglesiola força ben conservada, originària del segle XI i totalment reformada l’any 1758.

que sabem de la Presó de Busa?
El caire de talaia inexpugnable va fer del Pla de Busa un bastió militar durant la Guerra del Francès i les Carlinades. El mariscal Luis Roberto de Lacy Gautier, Capità General de Catalunya, promulgà un decret l'any 1811 per reclutar soldats per a lluitar contra els francesos. Aconsellat pel coronel solsoní Francesc X. Cabanes i Escofet, Busa fou destinat a campament d'instrucció i rereguarda segura. Es van fortificar els punts més febles com els graus de la Guàrdia i de la Creu on encara hi resten alguns vestigis i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats. Aquests treballs foren projectats pel matemàtic i geògraf Agustí Canellas i Carreres de qui es conserva un mapa de Busa. Per ell sabem que al Cingle de la Creu hi havia instal·lat un telègraf òptic i que Ca l'Artiller era un polvorí.
Però de tota aquesta història militar, el que probablement més ha quedat a la memòria popular és l'esperó del Capolatell, conegut per la Presó de Busa. Separat de la cinglera per un profund esvoranc, s'hi accedia per una passarel·la de fusta (avui de ferro). Aïllat per parets verticals i clivellat de profundes escletxes, fou destinat com a presó dels soldats napoleònics. La llegenda narra que alguns, en no poder resistir-ho, es llançaven al buit cridant "Mourir á Búsa et resurgir á Paris". També diu que els llops que rondaven pels verals de Casa Llobeta feien la resta.

El grup de veïns al mirador de la Creu (serra de Busa)

LA CREU DEL CODÓ (mes d'agost del 2007)

Durant la primera setmana del mes d'agost, aprofitant que molts estan de vacances, un grup de veïns del barri Burés van fer una excursió a Coll de Jou (Sant Llorenç de Morunys), en concret a l'àrea d'esbarjo de la Creu del Codó; en aquest lloc hi han unes graelles per pogué fer carn a la brasa, taules amb bancs i gronxadors per la quitxalla, també comte amb servei de bar.

Zona d'esbarjo de la Creu del Codó, al fons es pot veura el cim del Querol

MÉS PLUJAAAAAAAAAAAA

Ahir dimarts 21 d'agost va ploure de valent, fins i tot va caure pedra, tot això en poca estona, va ser el que s'anomena un "patac d'aigua". Sembla que l'estiu ja s'està acabant, fa més fresca, les platges estan buides i avui mateix el diari Regió 7, anuncia l'arribada dels primers bolets. Que plogui és bona cosa, encare que els xàfecs com els d'ahir, a vegades solament porten contratemps perquè el clavegueram no dona l'abast i alguns terraplens s'acaben esllavissant. Ahir mateix és va pogué veure una gran cascada d'aigua, que baixava des de dalt del camí de l'ermita fins el Llobregat, tot un espectacle poc inusual.

Per un moment, els cotxes es varen tenir que parar

Els desaigües del pont no donaven abast

Un saltant d'aigua, poc comú

Al final del xàfec, les conseqüències

FUTBOL A LA PLAÇA

La Plaça Lluís Companys, va començar a prendre forma allà pels anys quaranta quant els màxims mandataris de la fàbrica, van decidir ampliar els habitatges per a treballadors, a la colònia Burés. Des de llavors fins ara, la plaça a servit per infinitat de esdeveniments; misses, sardanes, aplecs, cant coral, nit de reis, parc infantil, circ, mítings polítics, trobades de gegants, pubillatge, correfocs, festes del barri etc.. Al 1971, l'any de la gran riuada, va sofrir greus desperfectes, aleshores també va servir per a magatzem, de les bales de cotó de la fàbrica. A finals del segle passat, és va dur a terme una important remodelació, deixant el recinte més o menys de la forma que la podem veure actualment. La plaça, a estat lloc de tertulià per les persones més grans i lloc de jocs pels més joves; pro una cosa és ben segura, si es pogués fer una estadista del que més si ha fet, els resultats segurament dirien "jugar a pilota, jugar a futbol". Avui dia la plaça no té les formes per practicar aquest esport, ni la gent suficient per organitzar un partit, pro això no sempre ha estat així; si ens poguéssim traslladar quaranta anys enrere, podríem veure que la pilota era l'estrella de la plaça, quant la quitxalla sortia del col·legi la plaça s'omplia de canalla jugant al futbol i els caps de setmana si afegien els més grans, organitzant partits de quinze jugadors per banda. A la dècada dels setanta, quant desapareix el camp de futbol municipal, la practica del futbol a la plaça és va intensificar, aleshores si podien veure partits de futbol base, entre nois del barri Burés contra altres barris del poble. Avui les coses han canviat, tot i que la plaça segueix oferint un bon servei al veïnat, la pilota de futbol esta quasi extingida, la plaça ja no es el lloc més adequat per jugar a pilota, el nombre d'infants que resideixen al barri tampoc és el mateix, a més, aquest jovent d'avui día tenen moltes més coses al cap que els nens d'aquella època, que una simple pilota de futbol, ajuntava a grans i petits al redós de la Plaça Burés.

Equip de futbol. Any 1972.

Plaça Burés. Podem veure a: Xavier Ambrós Torra, Josep Lluís Campoy Santos, Jaume Bagués, Valentí Galdeano Peña, Fèlix Noguera Carrillo, Enric Frontera Guix, Antoni Galdeano Peña, Xavier Fité Marina, Josep Casajus Pardell, Josep A. Pallàs Puig, Antoni Mendoza, Josep M. De Dios Santiago, Josep Torras Cardona, Sebi Bagués Soler, Manolo Riera Fernàndez, Marc Soler Conde, Isidre Ambrós Torra, Emili De Dios Santiago, Josep Torras Gibert, Xavier Casajus Pardell. (Foto Francesc Campoy)

SORPRESA!

Les copioses pluges d'aquest estiu, han fet que la vegetació de molts indrets hagi aflorat de manera espectacular, una mostra d'això la tenim a la plaça annexa del barri, on els matolls ja arribem a mitja alçada dels arbres. Per això, aquests dies la brigada de l'Ajuntament hi esta fen una acurada neteja; llavors tot ben net, els mateixos treballadors es trobem amb la desagradable sorpresa, que no tot son herbes, doncs hi ha algunes persones que aprofiten l'alçada de l'herbei per llançar tota mena d'estris (ampolles, garrafes de plàstic, papers, llaunes etc), fins i tot una roda de cotxe.

Els mateixos llucs, que surten de les arrels dels arbres impedeixen la visió en alguns llocs de la plaça

Un cop tot net, és poden veure algunes de les deixalles, que abans amagaven les mateixes herbes

Les millores són prou visibles

1ª CAMINADA POPULAR

LES CASETAS (30 de juny del 2001)

El 30 de juny de l'any 2001, L'Associació de Fills i Amics del Burés va organitzar la primera caminada popular; intentant fer un recorregut apte per a tothom i que no s'allunyes gaire del barri. L'itinerari escollit va porta als excursionistes fins el Vilar, i tot seguit a Les Casetes, per retornar al Burés; vist l'acceptació que va tindre aquesta proposta, els membres de l'associació van decidir organitzar cada any una caminada pels voltants del barri del Burés, donant cabuda a totes les persones que vulguin gaudir d'una matinal entretinguda, en companyia d'amics, familiars i altres excursionistes.
D'aquesta primera caminada, solament hem pogut recopilar una fotografia, si algun dels participants en té més i ens les fa arribar, las posarem a la pagina.

ELS CARTELLS DE LES CAMINADES

Sant Pere de Vilamarics (any 2010)

Ronda del Bosc Negre (any 2009)

Sant Antolí i Hostal de la Creu (any 2008)

Serrat de la Beguda (any 2007)

El Grau-el Grauet (any 2006)

Castellet (any 2005)

Solei del Barraquer (any 2004)

Viladoms de Dalt (any 2003)

Turó del Marquès (any 2002)

Les Casetes (any 2001)

6ª CAMINADA POPULAR

EL GRAU I EL GRAUET (30 d'abril del 2006)

L'Associació de Fills i Amics del Burés, fidels a les seves activitats anuals, varen organitzar el passat 30 d'abril de l’any 2006, la seva sisena Caminada Popular. Aquesta vegada els organitzadors varen oferir als nombrosos excursionistes, una ruta no excessivament llarga i sense gaire desnivell, que va poguer ésser seguida amb comoditat i sense gaires problemes per tothom. Els participants es varen aplegar a la Plaça Lluís Companys a les vuit del matí, per prendre la sortia a toc de cornetí. L'inici del traçat va transcorre per la carretera local que enllaça Castellbell i el Vilar amb Rellinars, fins arribar a un punt on els senyals de l'itinerari varen dirigir als excursionistes fins la riera de Rellinars. Aquí cadascun, va pogué demostra el seu estil equilibrista a l'hora de creuar el rierol, per sobre d'unes pedres, col·locades expressament per l'organització. Tranquil·lament es va passar per la zona del Meandre de Castellbell fins arribar a la masia del Grauet, punt d'avituallament i descans. Un bon esmorzar preparat per un grup de col·laboradors, on tothom es va pogué atipar i recuperar de l'esforç. Mentres uns esmorzaven, altres visitaven les ruïnes de la masia, passant una estona molt agradable, entre xerradeta i queixalada. La caminada va continuar fins arribar a la masia del Grau, una casa molt diferent al seu homònim mes xic, doncs aquesta resta en perfecte estat de conservació. El recorregut ens va fer baixar per un camí gratat, passant vora un forn de calç molt ben conservat, una relíquia d'una industria passada que la majoria no hem vist funcionar. Desprès de creuar les minses aigües del torrent de les Pasteres, varem tornar a trobar la riera de Rellinars, per sort aquí hi ha una passera i no va caldre fer acrobàcies. Una estona de carretera, ens va portar fins un caminoi que resegueix l'obaga del turó de les Casetes. L'organització es va prendre la molèstia de netejar aquest ombrívol tram, que normalment a la primavera es troba molt atapeït de vegetació, així ens varem estalviar més d'una esgarrinxada. Un cop voltat el turó, ja es va torna a veure el barri, un parell de girades i avall que fa baixada, fins acaba l'excursió. Va ésser un matí esplèndid, d'aquests dies de cel blau i net de núvols, on més d'un va aprofita per prendre el sol. Un cop acabat el recorregut, els til·lers de la plaça són un reclam ideal per buscar l'ombra, mentres s'esperava l'arribada de la resta de companys. L'organització sempre molt detallista, va posar algunes begudes fresques pels més acalorats, cosa que es d'agrair. La sisena Caminada Popular va ésser tot un èxit, tant a nivell d'organització com d'assistència, cal destacar la presencia de molta canalla que no va para de fer gatzara, animant tot el recorregut, i esta clar anant sempre els caps de cursa.

Baixant a la riera

Equilibris a la riera de Rellinars

La taula ben parada

L'àpat, és va organitzar molt a prop de la masia del Grauet

Preparatius de l'esmorzar

Els participants, van per feina

El porró, és l'estri que més canvia de mà

Les tertúlies, són habituals durant la teca

Un moment de l'esmorzar

Fotògraf, fotografiat

Esperant la foto

Tot el grup

Tornant cap a casa

ELS CARNETS DE L'ASSOCIACIÓ

PLAÇA O ESTANY....

La nostra plaça fa un gran servei al veïnat, pro com totes les coses també té els seus defectes; i quant plou aquestes mancances es fan més evidents. El diccionari de la llengua catalana diu que un estany és; una bassa o piscina construïda com a ornament en un parc o un jardí, esta clar, que això no és el nostre cas. També diu que pot ser; una massa d'aigua d'extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny, això ja si assembla més, sobre tot pel que fa a la depressió del terreny. Per sort com estem en època de calor, l'acumulació d'aigua dura poc i si no plou més l'endemà, ja esta del tot sec.

QUANT PLOU, AIGUA CAU......

L'aigua, és un bé per tothom i ara feia dies que no teníem pluja. La paraula sequera és un mot que cada any que passa, és més habitual dins del vocabulari de les nostres terres; pro esta clar, que com diu la dita popular, no plou mai a gust de tothom. Un exemple clar és el que va passar ahir al barri, mentre per una banda les pluges eren ben vingudes, per un altre la pujada de nivell del riu i esta més que clar, alguna fallida tècnica per part dels que gestionen el canal i la turbina de la antiga fàbrica Burés, va fer posar l'ai al cor als veïns, sobre tot els de les plantes baixes, per el possible desbordament del canal. A la fi, tot va quedar en un no res i de moment donarem la pluja per bona, ja que el refranyer popular diu que; "Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc".